Ha arribat el dia, el dia de mirar endavant cap a un món encaminat a la Pau. L'adéu definitiu a uns anys molt durs, fent homenatge, això si, a totes les víctimes, familiars de les víctimes, per tot el dolor, patiment, por, malestar, inseguretat que han patit durant tant i tant de temps aquesta gent innocent.
Tothom té el dret d'expressió, poden demanar la llibertat, però això no justifica tant mal, tants desapareguts sense motiu. Res justifica tantes morts. Aquest no era el camí per aconseguir res, res bo es pot aconseguir així..
Lluitem per un món en el que hi hagi Pau permanent, ningú es mereix morir.
No s'ha de perdre l'esperança. Mai. Sempre n'has de tenir una mica, per mínima que sigui. Si no, de què serveix viure? Si no tens esperança per un món millor, moments més feliços i més plens que els actuals, més instants i persones úniques i irrepetibles..
Sempre, passi el que passi, s'ha de pensar en què èpoques millors vindran. Per molt entravessat que sigui tot. El temps et donarà la raó!
Estic d'acord en que no s'ha de perdre mai l'esperança perquè sempre ens pot aportar alguna cosa positiva i que si en algun moment la perdem... que no sigui per massa temps; encara que de vegades no és fàcil recuperar-la i encara menys si no estàs envoltat de gent que et fa adonar que sempre hi ha una sortida per molt difícil que sigui.
ResponEliminaPel que fa a aconseguir la Pau permanent.. potser tardarem moolts anys a aconseguir-la, però si ens ho proposem, potser encara hi som a temps!
Per cert, ho he trobat molt bé que féssiu aquest petit homenatge a totes les víctimes... no les hem d'oblidar!