Una història esperançadora..

Per acabar el nostre blog, ens agradaria comentar una notícia que no transmet cap altre cosa que no sigui esperança.

Carlos Gurpegui, futbolista de l'Athletic de Bilbao nascut al 1980, ha passat un calvari en la seva carrera futbolística. Tot seguit expliquem el motiu d'aquest drama i per què volem comentar-ho.

En l'inici de la temporada 2002/03 (agost de l'any 2002), Gurpegui dóna positiu en un control antidopatge per 19-norandrosterona i al febrer de l'any 2003, el Comité de Competició (CC) li retira cautelarment la fitxa per poder disputar els partits. Tot i això, a l'abril d'aquell mateix any el Comité Espanyol de Disciplina Esportiva  deixa sense efecte la sanció i torna a jugar.

Però al maig, el CC li imposa una sanció de dos anys. Tot i que el seu club va intentar recórrer-la, fins i tot l'Audència Nacional va desestimar el recurs presentat, que es va allargar fins l'any 2006. En aquest temps Carlos Gurpegui ha jugat sense cap sanció, però a partir de l'any 2006 fins el 2008 va haver de complir la sanció imposada, que per a ell, era injusta, ja que aquesta substància la produïa el seu cos naturalment.

Durant tot aquest temps, Gurpegui no ha parat de sofrir injustícies per part de institucions i d'alguns grups reduïts (sobretot radicals). Tot i això, mai va perdre l'esperança de fer veure al públic que ell no era culpable i és per aquest motiu també que va insistir en seguir. En partits disputats, passàven coses com aquesta:

Segurament tenia raó, no creiem que es dopés, si no el mateix club l'hauria sancionat, però el més remarcable és que mai va perdre l'esperança de poder tornar a fer el que més li agrada.

Aixecar-te cada dia sabent que no pots realitzar la teva tasca és difícil d'assumir. El camí més fàcil és deixar-ho, però ell sempre va treballar sabent que al final del túnel hi ha una llum, i que algun dia hi arribaria. Amb paciència, esforç i sacrifici, tot es pot aconseguir. L'esperança és l'últim que es perd, i amb aquesta frase aixevaca la seva moral dia rere dia.

I aquell dia va arribar. Un 4 de maig de 2008...

Des d'aquell dia, Gurpegui és un altra persona, ha començat una nova etapa a la seva vida, i sap perfectament que amb esperança, s'aconsegueix tot el que et proposis.

Fa unes setmanes, Gurpegui es va lesionar de gravetat. Es va trencar els lligaments del genoll, però sabent la seva experiència, estem convençuts de que l'estiu vinent el veurem corrent pels camps d'entrenament de l'Athletic de Bilbao. Per a llavors, ja haurà trobat la llum al final del túnel, allò que és per a nosaltres l'esperança... l'última cosa que va perdre Carlos Gurpegui.

Esperança en temps de crisi

Actualment la Unió Europea es troba en una forta crisi, alguns països s'han vist més afectats que altres, encara que no siguin bons moments, estem sent testimonis d'una profunda crisi que no és només economico-financera,sobretot, és una crisi d'humanitat.

La globalització neoliberal ha portat al món a un desequilibri humà, social i ambiental.

Especialment en temps de crisi, la protecció social i la universalitat, integritat, equitat i qualitat dels serveis públics han de ser una prioritat màxima per a tots els governs i Administracions.

Això, amb les diverses escales i competències és vàlid per a l’administració estatal, nacional i també la local. En l’actual context de crisi econòmica l’acció dels diferents governs sembla orientada a situar com a únic recurs per sortir de la situació la reducció de la despesa pública en base a retallades socials que afecten tota la ciutadania mentre que els culpables de la crisi continuen sense pagar-ne els costos, ben al contrari, engruixint els seus beneficis i repartint dividends.

Creiem que s'hauria de motivar als joves avui en dia a tenir uns estudis, ja que en un futur dins el món laboral agafaran a una persona amb estudis abans que altre, sense. Nosaltres mateixos, volem promoure aquesta motivació a tots aquells que ens segueixen al blog: esperança en temps de crisi, és un títol que utilitzem per a dirigir-nos a aquella gent que viu de manera directa aquesta situació, per a que no deixin de lluitar per aconseguir els seus objectius, com ara el de continuar buscant un treball en el cas que l'hagin perdut o per als joves/adults estudiar. Estudiar és un privilegi per a molts i no tothom sap apreciar el poder continuar fent-ho, molts joves actualment decideixen deixar els estudis i buscar feina. La majoria d'aquests, acostumen a penedir-se en un futur quan veuen que no tenen cap més sortida que treballar allà on poden i no allà on realment voldrien.

Algunes de les cites del gran Albert Einstein contra la crisi són aquestes, esperem que siguin esperançadores per a tothom, ja que de manera directa o indirecta la crisi afecta contra la societat.

“[...Qui atribueix a la crisis els seus fracassos, violenta el seu propi talent i respecta més als problemes que a les solucions. La vertadera crisi, és la crisi de la incompetència. L'inconvenient de les persones i els països és la mandra per a trobar les sortides i les solucions...] [... Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En lloc d'això, treballem durament. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la...]”.

A Espanya la construcció de l'economia en el futur ha de canviar, encara que aquest canvi no serà fàcil ni ràpid, ens hem de mentalitzar, però no hem de perdre l'esperança, perquè tots sabem que després de la tempesta arriba la calma, així com, després d'un període de crisi sense treball i amb retallades educatives i sanitàries, arribarem a viure en un moment d'esplendor, on tot quedarà com un fet històric. Això si l'esperança sobre el termini d'aquesta ha de perdurar, hem de ser constants i enfrontar-nos amb ella per a superar-la.

Esperem que aquest text esperançador us agradi.

Power point del blog