Una història esperançadora..

Per acabar el nostre blog, ens agradaria comentar una notícia que no transmet cap altre cosa que no sigui esperança.

Carlos Gurpegui, futbolista de l'Athletic de Bilbao nascut al 1980, ha passat un calvari en la seva carrera futbolística. Tot seguit expliquem el motiu d'aquest drama i per què volem comentar-ho.

En l'inici de la temporada 2002/03 (agost de l'any 2002), Gurpegui dóna positiu en un control antidopatge per 19-norandrosterona i al febrer de l'any 2003, el Comité de Competició (CC) li retira cautelarment la fitxa per poder disputar els partits. Tot i això, a l'abril d'aquell mateix any el Comité Espanyol de Disciplina Esportiva  deixa sense efecte la sanció i torna a jugar.

Però al maig, el CC li imposa una sanció de dos anys. Tot i que el seu club va intentar recórrer-la, fins i tot l'Audència Nacional va desestimar el recurs presentat, que es va allargar fins l'any 2006. En aquest temps Carlos Gurpegui ha jugat sense cap sanció, però a partir de l'any 2006 fins el 2008 va haver de complir la sanció imposada, que per a ell, era injusta, ja que aquesta substància la produïa el seu cos naturalment.

Durant tot aquest temps, Gurpegui no ha parat de sofrir injustícies per part de institucions i d'alguns grups reduïts (sobretot radicals). Tot i això, mai va perdre l'esperança de fer veure al públic que ell no era culpable i és per aquest motiu també que va insistir en seguir. En partits disputats, passàven coses com aquesta:

Segurament tenia raó, no creiem que es dopés, si no el mateix club l'hauria sancionat, però el més remarcable és que mai va perdre l'esperança de poder tornar a fer el que més li agrada.

Aixecar-te cada dia sabent que no pots realitzar la teva tasca és difícil d'assumir. El camí més fàcil és deixar-ho, però ell sempre va treballar sabent que al final del túnel hi ha una llum, i que algun dia hi arribaria. Amb paciència, esforç i sacrifici, tot es pot aconseguir. L'esperança és l'últim que es perd, i amb aquesta frase aixevaca la seva moral dia rere dia.

I aquell dia va arribar. Un 4 de maig de 2008...

Des d'aquell dia, Gurpegui és un altra persona, ha començat una nova etapa a la seva vida, i sap perfectament que amb esperança, s'aconsegueix tot el que et proposis.

Fa unes setmanes, Gurpegui es va lesionar de gravetat. Es va trencar els lligaments del genoll, però sabent la seva experiència, estem convençuts de que l'estiu vinent el veurem corrent pels camps d'entrenament de l'Athletic de Bilbao. Per a llavors, ja haurà trobat la llum al final del túnel, allò que és per a nosaltres l'esperança... l'última cosa que va perdre Carlos Gurpegui.