Una història esperançadora..

Per acabar el nostre blog, ens agradaria comentar una notícia que no transmet cap altre cosa que no sigui esperança.

Carlos Gurpegui, futbolista de l'Athletic de Bilbao nascut al 1980, ha passat un calvari en la seva carrera futbolística. Tot seguit expliquem el motiu d'aquest drama i per què volem comentar-ho.

En l'inici de la temporada 2002/03 (agost de l'any 2002), Gurpegui dóna positiu en un control antidopatge per 19-norandrosterona i al febrer de l'any 2003, el Comité de Competició (CC) li retira cautelarment la fitxa per poder disputar els partits. Tot i això, a l'abril d'aquell mateix any el Comité Espanyol de Disciplina Esportiva  deixa sense efecte la sanció i torna a jugar.

Però al maig, el CC li imposa una sanció de dos anys. Tot i que el seu club va intentar recórrer-la, fins i tot l'Audència Nacional va desestimar el recurs presentat, que es va allargar fins l'any 2006. En aquest temps Carlos Gurpegui ha jugat sense cap sanció, però a partir de l'any 2006 fins el 2008 va haver de complir la sanció imposada, que per a ell, era injusta, ja que aquesta substància la produïa el seu cos naturalment.

Durant tot aquest temps, Gurpegui no ha parat de sofrir injustícies per part de institucions i d'alguns grups reduïts (sobretot radicals). Tot i això, mai va perdre l'esperança de fer veure al públic que ell no era culpable i és per aquest motiu també que va insistir en seguir. En partits disputats, passàven coses com aquesta:

Segurament tenia raó, no creiem que es dopés, si no el mateix club l'hauria sancionat, però el més remarcable és que mai va perdre l'esperança de poder tornar a fer el que més li agrada.

Aixecar-te cada dia sabent que no pots realitzar la teva tasca és difícil d'assumir. El camí més fàcil és deixar-ho, però ell sempre va treballar sabent que al final del túnel hi ha una llum, i que algun dia hi arribaria. Amb paciència, esforç i sacrifici, tot es pot aconseguir. L'esperança és l'últim que es perd, i amb aquesta frase aixevaca la seva moral dia rere dia.

I aquell dia va arribar. Un 4 de maig de 2008...

Des d'aquell dia, Gurpegui és un altra persona, ha començat una nova etapa a la seva vida, i sap perfectament que amb esperança, s'aconsegueix tot el que et proposis.

Fa unes setmanes, Gurpegui es va lesionar de gravetat. Es va trencar els lligaments del genoll, però sabent la seva experiència, estem convençuts de que l'estiu vinent el veurem corrent pels camps d'entrenament de l'Athletic de Bilbao. Per a llavors, ja haurà trobat la llum al final del túnel, allò que és per a nosaltres l'esperança... l'última cosa que va perdre Carlos Gurpegui.

Esperança en temps de crisi

Actualment la Unió Europea es troba en una forta crisi, alguns països s'han vist més afectats que altres, encara que no siguin bons moments, estem sent testimonis d'una profunda crisi que no és només economico-financera,sobretot, és una crisi d'humanitat.

La globalització neoliberal ha portat al món a un desequilibri humà, social i ambiental.

Especialment en temps de crisi, la protecció social i la universalitat, integritat, equitat i qualitat dels serveis públics han de ser una prioritat màxima per a tots els governs i Administracions.

Això, amb les diverses escales i competències és vàlid per a l’administració estatal, nacional i també la local. En l’actual context de crisi econòmica l’acció dels diferents governs sembla orientada a situar com a únic recurs per sortir de la situació la reducció de la despesa pública en base a retallades socials que afecten tota la ciutadania mentre que els culpables de la crisi continuen sense pagar-ne els costos, ben al contrari, engruixint els seus beneficis i repartint dividends.

Creiem que s'hauria de motivar als joves avui en dia a tenir uns estudis, ja que en un futur dins el món laboral agafaran a una persona amb estudis abans que altre, sense. Nosaltres mateixos, volem promoure aquesta motivació a tots aquells que ens segueixen al blog: esperança en temps de crisi, és un títol que utilitzem per a dirigir-nos a aquella gent que viu de manera directa aquesta situació, per a que no deixin de lluitar per aconseguir els seus objectius, com ara el de continuar buscant un treball en el cas que l'hagin perdut o per als joves/adults estudiar. Estudiar és un privilegi per a molts i no tothom sap apreciar el poder continuar fent-ho, molts joves actualment decideixen deixar els estudis i buscar feina. La majoria d'aquests, acostumen a penedir-se en un futur quan veuen que no tenen cap més sortida que treballar allà on poden i no allà on realment voldrien.

Algunes de les cites del gran Albert Einstein contra la crisi són aquestes, esperem que siguin esperançadores per a tothom, ja que de manera directa o indirecta la crisi afecta contra la societat.

“[...Qui atribueix a la crisis els seus fracassos, violenta el seu propi talent i respecta més als problemes que a les solucions. La vertadera crisi, és la crisi de la incompetència. L'inconvenient de les persones i els països és la mandra per a trobar les sortides i les solucions...] [... Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En lloc d'això, treballem durament. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la...]”.

A Espanya la construcció de l'economia en el futur ha de canviar, encara que aquest canvi no serà fàcil ni ràpid, ens hem de mentalitzar, però no hem de perdre l'esperança, perquè tots sabem que després de la tempesta arriba la calma, així com, després d'un període de crisi sense treball i amb retallades educatives i sanitàries, arribarem a viure en un moment d'esplendor, on tot quedarà com un fet històric. Això si l'esperança sobre el termini d'aquesta ha de perdurar, hem de ser constants i enfrontar-nos amb ella per a superar-la.

Esperem que aquest text esperançador us agradi.

Power point del blog  

Pintarse la cara, COLOR ESPERANZA

Diego Torres, cantant argentí, ens va proporcionar una cançó sobre l'esperança anomenada Color esperanza. Ens parla sobre que hem de ser decidits  i seguir endavant per lluitar pel que volem.
La recomanem, perquè té un ritme molt bonic i una lletra molt motivadora. Aquí us deixem el videoclip:

Per concluir aquesta entrada del blog, us deixem unes cites d'alguns autors que ens semblen molt motivadores per seguir endavant!

La esperanza es un estimulante vital muy superior a la suerte.

» Friedrich Nietzsche  (1844-1900) Filosofo alemán

Sin esperanza se encuentra lo inesperado.

» Heráclito  (540 AC-470 AC) Filósofo griego

Más vale buena esperanza que ruin posesión.

» Miguel de Cervantes  (1547-1616) Escritor español

Esperar es como soñar despierto

» Aristóteles  (384 AC-322 AC) Filósofo griego

El sol no se ha puesto aún por última vez.

» Tito Livio  (59 AC-64 AC) Historiador romano

Quien ha perdido la esperanza ha perdido también el miedo: tal significa la palabra desesperado.

» Arthur Schopenhauer  (1788-1860) Filósofo alemán

La providencia nos ha dado el sueño y la esperanza como compensación a los cuidados de la vida.

» Voltaire  (1694-1778) Filósofo y escritor francés

I amb aquestes cites us deixem fins al blog vinent. Esperem que us agradi! Gràcies!

La nostra WebQuest

El dia 18 d'octubre, la nostra professora ens va ensenyar un lloc web per crear la nostra WebQuest. Es tracta de "Google sites", i ens va donar tres temes a escollir. Nosaltres, segons el nostre criteri, vam escollir La Terra, la seva situació a l'Univers, etc. A partir d'aquí, vam trobar una sèrie d'enllaços que ens semblen interessants per a la consecució de l'objectiu de la WebQuest, realitzar una classe virtual. El següent pas va ser trobar unes activitats que puguin ser tan didàtiques com entretenides, i creiem que realment ho són. Avui, 25 d'octubre, hem acabat de polir la pàgina.

Es tracta d'una nova metodologia per cursar les classes. L'objectiu sempre és el mateix, però la forma d'aprenentatge és més autònom, l'alumne ha d'aprendre a buscar els recursos a l'ordinador per trobar una solució, en comptes de que el professor li expliqui amb pissarra i guix. Nosaltres pensem que aquesta opció és més vàlida als temps que corren, però tampoc s'ha d'oblidar que l'opció traidicional ha estat present fins ara.

Us deixem l'enllaç per si voleu veure la nostra WebQuest. Esperem que us agradi!

Avui , el grup ESPERANÇA,us presentem una petita (mini) part de nosaltres! Amb breu comentari sobre cada un, i alguna que altra foto! 
Aquests som nosaltres

View more presentations from loultimoquesepierde.

El "cyberbullying"

En els temps que corren, les noves tecnologies estan a l'ordre del dia. Ordinadors, telèfons mòbils, reproductors MP3, Ipods, i sobretot Internet, són instruments corrents en la vida quotidiana de joves i no tan joves.

Però és en els joves, per no disposar de la suficient informació o consciència sobre el tema, on és més corrent. Es tracta d'un tema molt delicat ja que quan parlem de joves i menors d'edat les conseqüències es poden agravar considerablement.

En la següent presentació, us expliquem què és el "cyberbullying" o ciberassetjament, com es pot detectar i també com es pot prevenir.

Esperem que us agradi! No perdeu mai l'esperança d'erradicar el "cyberbullying"!

Cyberbullying

View more presentations from esperanza5

La igualtat és un motiu per tenir esperança..

Martin Luther King (1929-1968), va ser el líder que va lluitar a favor de les persones de raça negra per augurar els seus drets civils i humans als EEUU. 

En un context en el qual les persones de raça negra eren tractats com a brossa, Martin Luther King sempre va veure aquella llum que nosaltres diem que es veu al final del túnel, i que per arribar-hi és necessari posseïr esperança. Tot el seguit de manifestacions, estratègies, discursos i demés que va dur a terme representen aquest camí que recorreix des que es veu una llum petiteta fins que es surt a la claror.

En el següent discurs que us presentem, Luther King, en una manifestació de 200000 persones davant el monument de Abraham Lincoln de Washington, va esmentar una frase per a la història: "I have a dream"

El contingut del discurs es pot resumir pràcticament en aquesta frase, tan curta com contundent. Si per alguna cosa lloem aquest personatge és per la seva valentia i per la seva esperança que mostrava en els seus discursos, i també per què va ser la veu cantant en el procés d'intentar convertir els EEUU en un país igual per tothom qui hi vivia. Aquest brillor d'ulls quan parla, mostra el seu lideratge, que potser cap ciutadà no va tindre el valor de realitzar per por a les conseqüències repressives que podria comportar.

El que ens ha dut a realitzar aquest blog és que l'esperança no només es dóna en situacions personals, sinó que també es pot traslladar a esdeveniments històrics, d'aquells que tenen una repercussió important. L'esperança l'hem de tenir sempre present, perquè és allo que ens dóna forces per seguir endavant.

_______________________________________________________________

Si us interessa, aquí teniu un enllaç amb el discurs sencer de Luther King per escrit, per si algun dia necessiteu animar-vos, aquí teniu motius per veure com abans la població de raça negra si que ho passava malament, i per adonar-vos que hi ha situacions que tampoc són tan greus com semblen: http://english-zone.com/holidays/mlk-dreamsp.html

Hi ha motius per tenir l'esperança de viure en un món millor!

Ha arribat el dia, el dia de mirar endavant cap a un món encaminat a la Pau. L'adéu definitiu a uns anys molt durs, fent homenatge, això si, a totes les víctimes, familiars de les víctimes, per tot el dolor, patiment, por, malestar, inseguretat que han patit durant tant i tant de temps aquesta gent innocent.   

Tothom té el dret d'expressió, poden demanar la llibertat, però això no justifica tant mal, tants desapareguts sense motiu. Res justifica tantes morts. Aquest no era el camí per aconseguir res, res bo es pot aconseguir així..

Lluitem per un món en el que hi hagi Pau permanent, ningú es mereix morir.

No s'ha de perdre l'esperança. Mai. Sempre n'has de tenir una mica, per mínima que sigui. Si no, de què serveix viure? Si no tens esperança per un món millor, moments més feliços i més plens que els actuals, més instants i persones úniques i irrepetibles..

Sempre, passi el que passi, s'ha de pensar en què èpoques millors vindran. Per molt entravessat que sigui tot. El temps et donarà la raó!

http://www.ara.cat/especials/fi_eta/ETA-ANUNCI-CESSAMENT-VIOLENCIA-PAU-EUSKADI_0_574742681.html

Lluita, t'està esperant, vés-la a buscar..

Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
On tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.

Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
Comptant la màgia és la primera, seguint...

Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

No el veus? a poc a poc s'acosta, no ho sents?
el tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.

És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça'ls.

El vent escampa les fulles, el temps arriba i se'n va
Mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.
La vida cau i la pluja, el sol ens pot eixugar,
Sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.

Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés no dubtis més, s'escapen.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin teus, abraça'ls.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fem que siguin certs, abraça'ls.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin certs, abraça'ls.

Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant,
Endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant.

Lluita pels teus sominis, t'estan esperant, vés-los a buscar... 

Frases que ens inspiren esperança. Per què? Podriem explicar-ho de mil maneres, amb moltes explicacions, amb un infinit d'exemples... Però en realitat no ho sabem, és un sentiment que tenim tan dins nostre que no el podem visualitzar.

L'únic que coneixem de nosaltres mateixos és que per a cumplir els nostres somnis, fa falta anar-los a buscar, com bé diu Gerard Quintana en aquesta cançó anomenada "Els teus somnis". I en aquesta acció veiem el que és per a nosaltres l'esperança. El pas que nosaltres donem davant d'una situació adversa o no tant adversa per tal de veure la llum al final del túnel.

Prats verds, cels clars, sol somrient, dents de lleó, papallones, mar radiant, núvols immaculats, pluja de somnis... Sensació de llibertat. Tenir esperança vol dir lluitar pels teus somnis i voler complir allò que realment desitjes.

Per començar.. què en pensem?

En el nostre primer blog, volem fer una introducció per tal de saber, bàsicament, què és l'esperança, d'on sorgeix i que ens pot aportar.

Primer de tot, començarem per donar la nostra opinió sobre què és aquest sentiment. Per a nosaltres, l'esperança és un estimulant vital que ens dóna motius per seguir endavant, per fer front a situacions adverses i no tant adverses. En conclusió, és un sentiment per trobar la llum al final del túnel en qualsevol cas.


A partir de les nostres vivències hem après a valorar i a seguir lluitant per allò que realment ens importa.




Per saber exactament els principis bàsics d'aquesta paraula, hem reflexionat sobre tot allò que l'envolta i ens hem plantejat algunes qüestions interessants, que són les següents:


-D'on prové l'esperança?
-Per a què serveix?
-Es pot viure sense?
-Quines coses ens motiven per tenir-la?
-Es pot perdre?
-Què ens aporta?
-Quins colors estan relacionats amb aquesta?
-Quins personatges o fets històrics es poden identificar amb l'esperança?


A partir de les qüestions plantejades hem arribat a la següent conclusió:

L'esperança és un sentiment que s'acostuma a donar en situacions o moments difícils tot i que no tothom en té. L'esperança serveix com a mecanisme per a la nostra motivació, per a seguir endavant, per a veure un rerefons a les coses i pensar que vindran moments millors que altres. Basant-nos en la nostra opinió, creiem que sense esperança no es pot viure perquè en algun moment de la teva vida viuràs situacions complexes que hauràs de superar. És en aquest moment on apareixerà l'esperança.Tot i això, pensem que es pot perdre, ja que no tots els moments de les nostres vides són com un camí de roses i ens aporta, a més, un sentiment semblant: la il·lusió. Com tothom sap, el color que qualifica l'esperança és el verd, ja que aquest ens transmet naturalesa, pau, harmonia, serenitat i tranquilitat.